El món de l’educació està en constant canvi, cada dia es plantegen noves metodologies que innoven en la manera d’ensenyar, però també en la forma en la qual els alumnes poden aprendre. És una evidència el fet que hui dia els videojocs formen part de la nostra societat i sobretot del dia a dia dels nostres alumnes. Sabent això, com podríem aprofitar això a l’aula?
El meu nom és Alejandro Macia, treball per a la ONG Recicla-Alicante com a docent i un dels grans reptes que se’ns presenta al professorat és mantindre activa la motivació dels alumnes/as amb la nostra matèria. A pesar que un percentatge de la motivació ha de ser aportada pel propi alumne, els docents hem de fer-nos servir d’eines per a despertar la mateixa i poder així obtindre un major progrés en el seu procés d’ensenyament- aprenentatge.
En el meu cas, soc partidari d’aplicar metodologies que treballen la ludificació a l’aula, un terme que podríem definir com la incorporació d’elements dels jocs en entorns no lúdics per a canviar uns certs comportaments dels alumnes o bé introduir un element agradable en continguts que poden resultar complicats de treballar.
Aquests elements, per exemple, podrien ser crear equips, fer jocs de rol, nivells i barres de progrés, insígnies, etc… En el meu cas, m’he fet servir d’aquestes últimes en les meues classes de suport en la ONG Recicla-Alicante, insígnies que recompensen comportament diari en classe. Vaig establir tres insígnies diferents, una que recompensa el comportament en classe, una altra l’interés i, finalment, el treball. Dins d’aquestes insígnies hi ha diferents qualitats o nivells inspirades en videojocs de rol (llegendari, èpic, rar i comú) fent que aquells que han treballat més, se li atorgue millor insígnia. Les recompenses s’entreguen sempre a final de cada classe i es comptabilitzen en un rànquing que vaig elaborar per classes perquè ells mateixos vagen veient el progrés que té cadascun.
No obstant això, aquesta sèrie d’elements cal aplicar-los de manera correcta, perquè a vegades podem caure en una competitivitat excessiva que genere conflictivitat a l’aula pel fet que tots volen tindre la millor insígnia. Sempre serà positiu recompensar a alumnes/as que tenen més dificultats o que aqueix dia han destacat dins del seu treball normal, reforçant així positivament aqueixa actitud i motivant-los per a la resta de la setmana.
A tots els xiquets/as els agrada jugar, és un fet innegable, perquè en el seu procés d’aprendre fer-ho jugant sempre és ben rebut. No obstant això, ha de ser un recurs casual, que trenque amb la dinàmica habitual de l’aula per a evitar que es convertisca en la norma. Citant al conegut pedagog, psicòleg i filòsof estatunidenc John *Dewey “si ensenyem als estudiants de hui com vam ensenyar ahir, els estem robant el demà”.
Alejandro Maciá Maestre – Professor
