Setembre, l’inici per a molts.

Renata Zevallos Baretta
Trabajadora social

ONG Recicla-Alicante

Parlem d’un mes agredolç per a alguns/-as, el mes de tornada a la rutina, de pautar (nous) hàbits, de planificar com continuarà l’any. De finals, però també de principis, sobretot principis.

Què i com hem de plantejar-nos els inicis?

És sabut per tots i totes que els inicis poden fer-se costa amunt. Por al desconegut, eixida de la zona de confort, trencar amb el que s’estableix en els nostres esquemes o la falta de costum poden portar-nos a fracassar en el nostre plantejament i propòsits.

Hem de tindre en compte que, si volem un canvi, implica fer alguna cosa i esforçar-nos en això per a aconseguir-ho.

Hui us deixarem alguns tips i recomanacions per a afrontar d’una forma suportable, sana i caritativa amb nosaltres mateixos els inicis i canvis que arriben a les nostres vides:

  • Validar els nostres sentiments: acceptar-nos i ser comprensius amb nosaltres/-as mateixos/-as és indispensable per a poder entendre’ns, saber el que volem i anar a la recerca d’això. Està bé sentir-se frustrat/-a, perdut/-a, confús/-a i no saber el que volem a cada moment, respectem els temps que cadascun/-a necessitem.
  • Ser conscients i acceptar les decisions dels altres: no tot depén de nosaltres/-as, i hem de ser conscients d’això. Existeixen una infinitat d’actors que intervenen en el nostre dia a dia i que conscient i inconscientment repercuteixen i incideixen en les nostres idees, pensaments i fins i tot en la forma que tenim d’actuar. Per això, saber fins a quin punt volem que els altres intervinguen en nosaltres/-as, és una tasca pendent.
  • Adaptació i acceptació: els canvis, en menor o major mesura suposen un trontoll a la nostra estabilitat. No parlem sol de canvis amb una connotació negativa, tots i cadascun d’ells comporten una reorganització de les estructures que tenim apreses. Així doncs, el poder d’adaptació i acceptació davant les permutes, ens beneficiaran a fer-nos conscients que només existeix el moment present i podem treballar en ell per a millorar o modelar a “el nostre parer” el futur.
  • Evitar la queixa i/o resignació: aquest punt ve estretament lligat amb l’anterior. La premissa que tornem a recalcar, és que avancem en el moment que ens disposem a canviar tot allò amb què no estem conformes.
  • Focus en el futur: com hem dit anteriorment, la por al desconegut o l’eixida de la zona de confort, poden crear un cúmul de sentiments i sensacions a priori negatives, la qual cosa és totalment normal. Sentir tristesa, dolor, desassossec i incertesa és comprensible quan ens adonem que una etapa de la nostra vida ha finalitzat. Mirar cap avant i enfocar-nos en tot el que estiga per arribar ens incitarà a enfocar la situació amb major serenitat i consciència.

No hem d’oblidar-nos mai que cadascun de nosaltres i nosaltres posseïm la capacitat de reaprendre, reposar-nos, sanar i crear, encara que moltes vegades ens oblidem d’això.

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *